PER QUÈ NO PARLEM DE LA MORT?

Parlar de la mort sembla un tema tabú, un tema que mai sorgeix als centres educatius de manera natural. Parlem de la mort quan es produeix aquest esdeveniment i prou.

Al curs que estic fent sobre pedagogia hospitalària ha sorgit aquest tema per al seu estudi. És normal, podríem pensar. Els docents que treballen a les aules hospitalàries amb xiquets i xiquetes amb malalties greus han de tractar el tema de la mort amb el seu alumnat. No es tracta de preparar-los per a, però sí que és important explicar als infants, de la manera més clara, senzilla i càlida què és la mort.

Però, per què no ho fem als centres educatius? Sols s'ha de treballar a les aules hospitalàries? Els docents, als centres educatius, tenim un paper fonamental en l'educació emocional del nostre alumnat. És per això que deuríem tractar el tema de la mort de manera natural, com a un fet pel qual tots hem de passar i que forma part del cicle de la vida, responent als seus dubtes, deixant-los expressar les seues preocupacions i donant resposta als seus interrogants.

He descobert un conte molt bonic que tracta el tema de la mort i que us convide a llegir. Es tracta del conte "Para siempre" de Camino García. Un conte que parla de la mort de manera natural, sense maquillatge ni disfresses.