LA IMPORTÀNCIA DE L'HUMANITZACIÓ DELS HOSPITALS

 

 

El procés d'humanització dels hospitals és vital (mai millor dit) per poder atendre i considerar a cada pacient com una persona en la seua integritat. S'han de tenir en compte totes les vessants de l'ésser humà: biològica, conductual, psicològica i social per poder atendre el seu benestar general.

Les Unitats Pedagògiques Hospitalàries estan realitzant un paper fonamental i aportant moltes experiències per afavorir aquesta humanització tan desitjada pels pacients i els seus familiars.

Actuacions com la musicoteràpia, l'arteràpia, les teràpies amb animals, el conteteràpia, pallassos d'hospitals... totes elles contribueixen a considerar a cada malalt com una persona íntegra sense fixar--se únicament en el seu diagnòstic.

Tot va fent camí!!!

 

EL PAPER DE LES UPH EN L'HUMANITZACIÓ DELS HOSPITALS

 

 PER QUÈ NO PARLEM DE LA MORT?

Parlar de la mort sembla un tema tabú, un tema que mai sorgeix als centres educatius de manera natural. Parlem de la mort quan es produeix aquest esdeveniment i prou.

Al curs que estic fent sobre pedagogia hospitalària ha sorgit aquest tema per al seu estudi. És normal, podríem pensar. Els docents que treballen a les aules hospitalàries amb xiquets i xiquetes amb malalties greus han de tractar el tema de la mort amb el seu alumnat. No es tracta de preparar-los per a, però sí que és important explicar als infants, de la manera més clara, senzilla i càlida què és la mort.

Però, per què no ho fem als centres educatius? Sols s'ha de treballar a les aules hospitalàries? Els docents, als centres educatius, tenim un paper fonamental en l'educació emocional del nostre alumnat. És per això que deuríem tractar el tema de la mort de manera natural, com a un fet pel qual tots hem de passar i que forma part del cicle de la vida, responent als seus dubtes, deixant-los expressar les seues preocupacions i donant resposta als seus interrogants.

He descobert un conte molt bonic que tracta el tema de la mort i que us convide a llegir. Es tracta del conte "Para siempre" de Camino García. Un conte que parla de la mort de manera natural, sense maquillatge ni disfresses.

I ARA UN BLOG?

Encara que sóc aficionada a llegir blogs de molts docents, mai m'havia plantejat fer un blog. Bé, sembla que tot arriba i en aquest cas, ací està el meu blog.

Sembla que José Blas García Pérez, mestre d'una aula hospitalària de Múrcia i el curs "Kit de pedagogía hospitalaria" del CEFIRE, han estat l'origen i el principal motiu d'aquest blog.

Ara imagine que m'hauré de presentar: sóc Eva Alepuz Prats, mestra de Pedagogia Terapèutica i d'Educació Infantil. Sóc mestra a l'escola pública des què tinc 22 anys, ben jove vaig aprovar les oposicions i he passat 20 anys al mateix centre, a la mateixa escola treballant com a mestra d'Educació Infantil i els últims quatre anys com a directora de l'escola. Actualment, treballe com a mestra de Pedagogia Terapèutica a un IES. 

I com podreu imaginar... el blog anirà sobre l'educació, l'ensenyament, la funció dels docents, les metodologies, la inclusió, la normativa que regula la nostra actuació... en fi... fer de mestres.